Todos los azules

El sol calentándome,

la tierra seca refugiándome,

los cardos de los márgenes, compañeros altivos,

bailando con el viento,

y todos los azules posibles en una sola flor.

El canto incansable del grillo,

el aleteo imperceptible de las mariposas...

La vida ¿no es eso?

Lirio azul o común (Iris germanica Lam.) 

Temps d'amor

El nostre amor havia de ser etern,

però el temps el va anar desgastant 

com les pedres que, de tant trepitjar-les, 

a poc a poc van minvant.

No ens fèiem preguntes 

perquè ens pensàvem 

que no ens calien respostes

i el món ens semblava tan petit... 

C/ Major (Montblanc)

Esquerdes del temps

Érem de pedra,

forts i alts,

i semblava que mai ningú no ens podria doblegar,

però el temps ens va esquerdar 

i el terra que hi havia sota els nostres peus

es va començar a obrir i tot va trontollar.

Vam tancar les portes, 

però les esquerdes s’anaven fent més grans

i el sol va entrar finalment.

Algú ha pintat el cel

Algú ha pintat el cel- diu la petita Maria.
Ho sembla: les línies, tan ben traçades,
dibuixen les siluetes dels arbres
mentre l'horitzó sembla retallat al fons.
Un mar de flors ens barra el pas.

Us trobem a faltar.