Les siluetes dels arbres
es dibuixen gegants al nostre pas,
s’abalancen amenaçants,
tot fugint, també elles, de l’horitzó
a punt d’engolir-les.
En una carrera contra el temps
provem, inútilment, d’allunyar-nos
de la foscor,
que ens farà desaparèixer
tard o d’hora.
La terra, mentrestant, immòbil
i ferma sota els nostres peus,
i ferma sota els nostres peus,
aliena a la nostra angoixa,
dóna vida als primers brots
d’una propera primavera. |
| Pinar al Tossal de la bala (Pira) |
