i després baixàvem a la vall més fonda.
Res no ens aturava.
Ens banyàvem al riu i
ens quedàvem a dins de l’aigua
fins que els dits
se’ns arrugaven molt i molt
i semblava que ja havíem fet cent anys o més.
L’aigua freda ens glaçava la sang
i no ens sentíem les cames,
però rèiem, sempre rèiem
perquè aquella era la nostra victòria
sobre les obligacions,
sobre els mandats
sobre l’edat.
 |
| Muralla de Santa Tecla- Montblanc |
