ens hem quedat sols,
lliures, a la fi,
d’altres homes i dones.
Singulars,
desgastats,
palplantats
l’un enfront de l’altre
i tan allunyats...
En una casa en penombra
i en silenci.
Sense artificis,
sense llums de neó,
sense veus de fons,
sense res que
disfressi el dolor
d’aquest amor
que ja s’ha fos
en la foscor.
 |
| Camí a l'Ermita dels Sants Metges - Sarral |
