domingo, 22 de noviembre de 2015

Palabras

Duelen las palabras.
Las que dices
y las que callas.

Duelen las que disparas
certeras 
y alcanzan mis oídos,
que intentan esquivarlas.

Las que mantienes prisioneras
de tus labios
y las desterradas,
ambas deseando ser dichas.

Duelen las huidizas,
escapando esquivas de tu boca,
y también las que queman, 
salidas de tu infierno particular.

Las ausentes,
a medio decir y que echo de menos,
y las palabras muertas, 
silenciadas ya para siempre.

Cuando se acaban las palabras 
y por fin llega el silencio,
entonces son mis lágrimas
las que hablan.


Rótulo antiguo en el cementerio de Barberà de la Conca



miércoles, 11 de noviembre de 2015

Somniant

Obro els ulls
per poder somniar:
vaixells de paper, que travessen els mars;
castells de cartró, que no cauran mai;
núvols de cotó, que amainin les tempestes.

I tanco els ulls,

però en la foscor
tornen els malsons:
la casa buida, tancada i decadent,
la boira que m’ha pres,
els monstres sota el llit,
el trajecte sense fi.
Carretera de Vallfogona a Guimerà