Somniant

Obro els ulls
per poder somniar:
vaixells de paper, que travessen els mars;
castells de cartró, que no cauran mai;
núvols de cotó, que amainin les tempestes.

I tanco els ulls,
però en la foscor
tornen els malsons:
la casa buida, tancada i decadent,
la boira que m’ha pres,
els monstres sota el llit,
el trajecte sense fi.

Carretera de Vallfogona a Guimerà